Estic sortint amb tres de les noies més boniques de l'escola.

Les "tres noies més boniques" de l'escola, a les quals tothom admira: Uramaru Chiyoko, Ono Tsugumi i Dairo Sakura. Per a mi, Kyosaka Kyō, un noi pobre i solitari, elles eren com estrelles llunyanes... o almenys, ho eren fins que vaig ajudar a tres noies que semblaven estar en perill i em van començar a voler molt. "Vull acotar la distància, vull conèixer més enllà a Kyosaka". I em van demanar que fes un treball a temps parcial per complir els seus desitjos. Pensava que seria només feina de mans, però gradualment, les coses van anar escalant... "Això, fes-me un abraçada". "I... potser una besada?". "Això, toca-ho. Més fort". I tot això, amb: "No et preocupis, forma part del treball". Una vida d'amor i divers