Després de posar la meva intel·lectual i adorable companya del club de literatura a la meva falda, va començar a seure-hi cada dia.

Un dia, les cadires del club de literatura van ser prestades a un altre club, deixant-ne només una. Sho i Yuzu van començar una petita discussió sobre qui s'asseuria a l'única cadira que quedava. Tots dos volien que l'altre s'assegués, i la seva amabilitat mútua els va portar a un punt mort. Al final, l'opinió de Yuzu va prevaldre i Sho va acabar assegut sol a la cadira. Sho se sentia malament per ser l'únic assegut, però llavors va tenir una idea brillant: "I si jo, assegut a la cadira, em converteixo en la cadira, i la Yuzu-senpai s'asseu a la meva falda?"...